lectures de la missa del diumenge X de durant l'any 6 juny 2016

DIUMENGE X DE DURANT L'ANY

«ha aparegut entre nosaltres un gran profetas»

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el fill d’una dona, mestressa de casa, es posà malalt, i la malaltia s’agreujà tant que el noi expirà. La dona digué a Elies: “¿Per què et ficabes amb mi, home de Déu? Veig que has vingut a casa meva per fer presents a déu les meves culpes i fer morir el meu fill”. Ell li digué: “Dóna-me’l”. Elies el prengué dels braços de la mare, el pujà a l’habitació de dalt, on ell vivia, el posà al seu llit i cridà al Senyor: “Senyor, Déu meu, ¿fins a la viuda que m’acull, li feu aquest mal de fer morir el seu fill?”. Després s’estirà tres vegades sobre el noi i cridà al Senyor: “Senyor, Déu meu: feu, si us plau, que l’ànima d’aquest noi torni dintre d’ell”: El Senyor escoltà el crit d’Elies: l’ànima del noi tornà dintre d’ell, i recobrà la vida. Elies el prengué, el dugué de l’habitació de dalt a la planta baixa de la casa, el donà a la seva mare i li digué: “Mira, el teu fill és viu”. La dona digué a Elies: “Ara sé de cert que ets un home de Déu i que són del Senyor les paraules que anuncies”.

1Re 17,17-24

Salm Responsorial

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Amb quin goig us exalço, Senyor!
M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,
i no heu permès que se n’alegrin els enemics.
Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m’hi enfonsava,
m’heu tornat a la vida. R

Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,

enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia. R

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes.
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R

Sl 29:2 i 4, 5-6, 11 i 12a i 13b (R:2a )

Lectura del llibre dels Gálates
Germans, vull que ho sapigueu: la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes, perquè no l’he rebuda de cap home ni l’he apresa de ningú: l’he rebuda per una revelació de Jesucrist.
Ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l’Església de Déu i l’atropellava; sobrepassava dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu m’havia escollit des de les entranyes de la mare i m’havia cridat per la seva gràcia. Quan a ell, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fill, perquè jo l’anuncies als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang, sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo, me’n vaig anar a l’Aràbia, i d’allà vaig tornar a Damasc. Només tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor.

Ga 1,11-19

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps Jesús se n’anà a un poblet anomenat Naín. L’acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s’acostaven a l’entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la veié, se’n compadí i li digué: “No ploris”. El Senyor s’acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s’aturaren, i ell digué: “Jove, aixeca’t”. El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia: “Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta”. Deien també: “Déu ha visitat el seu poble”. Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s’escampà aquesta anomenada de Jesús.

Lc 7,11-17

"Cridats a una vida radicalment nova "

Els llibres 1-2Re (amb Jos, Jt, i 1-2Sa) formen els «Profetes Anteriors»: reflexió teològica sobre els fets que han ocorregut. El seu gran missatge és que l’únic rei d’Israel és el Senyor. El cicle d’Elies —campió de la fidelitat al Senyor i la defensa dels pobres— destaca (1Re 17-2Re 1) la lluita del profeta enfront dels abusos del rei Acab.
A la viuda de Sarepta (que donà a Elies el tros de pa que li quedava) el retorn a la vida del seu fill li serveix per confessar: Ara sé que ets home de Déu i que són del Senyor les teves paraules.
La Comunitat d’Antioquia de Síria (d’on Saule fou membre) havia impulsat l’obertura missionera acollint no-jueus i encetant la qüestió: per rebre la justificació de Crist, no cal circumcidar-se.
Aquesta afirmació és paraula humana o divina?
La Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes: l’he rebuda per Revelació de Jesucrist.
Certificat de garantia ho són les Comunitats que Pau evangelitza: La nostra carta de recomanació sou vosaltres (2Co 3,2). Si en l’obra missionera de Pau no hagués actuat l’Esperit de Crist, no hauria nascut l’Església a Corint, Galàcia, Efes, Filips.
Ningú no és just davant Déu per la Llei; «viurà el qui és just per la fe» (Ga 3,11). Això és el que predica Pau, l’escollit i cridat per la seva gràcia per anunciar el Fill de Déu als no-jueus.
El gest de Jesús amb la viuda de Naín ve motivat per la misericòrdia: El Senyor la veié, se’n compadí i li digué «No ploris»; s’acostà al fèretre i li posà la mà al damunt i digué. «Jove, aixeca’t». L’evangeli empra el verb «aixecar» tant pel retorn a la vida del fill de la viuda de Naín, la filla de Jaire i Llàtzer, com per la Resurrecció de Jesucrist i la nostra. Però essent el llenguatge vehicle d’expressió de la fe, hem de diferenciar el retorn a la mateixa vida d’abans i l’accés a una vida nova del tot diferent que Crist ens obre ressuscitant com a Cap nostre.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi